Hi ha novel·les que són difícils d’etiquetar.
Aquesta n’és una.
És una novel·la històrica? Sí.
És una novel·la romàntica? Sí.
És una novel·la d’aventures? També.
És una novel·la psicològica? Possiblement.
Tots els noms d’Helena és una novel·la amb moltes cares, i això la fa créixer. L’autora, Maria de la Pau Janer, ens acosta la Ilíada i la Guerra de Troia des d’una mirada personal.
S’ha escrit molt sobre aquesta història i l’escriptora no pretén revisar el clàssic, sinó oferir-nos un punt de vista més centrat en una Helena propera a qualsevol de nosaltres mateixes.
El llibre és una sola història explicada a través de dues trames: la primera ens transporta uns tres mil anys aC, enmig de la Mediterrània, on neix el mite d’Helena i tot el que se suposa que va comportar la seva bellesa, la seva presència i les seves decisions; la segona trama ens situa en el set del rodatge d’una pel·lícula sobre la Guerra de Troia en els nostres temps.
Gran part de la potència que pren la novel·la la posen els personatges, tant d’una trama com de l’altra. Són com un tapís amb una gran varietat de colors i l’autora fuig de personatges plans i atorga una riquesa de matisos a cada un d’ells, de manera que veiem la seva evolució al llarg de les pàgines.
Ho percebem en els personatges femenins, que acaben transformant-se elles mateixes i la relació que teixeixen entre si, prenent una força i un instint de superació que fa que no deixin d’avançar en cap moment, tot i les dificultats de la travessia.
També ho veiem en els personatges masculins, que no només són uns bons acompanyants, sinó que participen d’aquest tapís amb la seva canviant tonalitat, que els ajuda a créixer.
Combinar dues trames tan separades en el temps, malgrat que parlin del mateix tema, és una tasca difícil de la qual l’escriptora se’n surt amb escreix. Ambdues parts de la història conflueixen amb agudesa i astúcia, i ens delecta amb un seguit de paral·lelismes que fan que el goig per a la lectura sigui encara més gran.
Queda destacar l’estil que es reflecteix al llarg de la novel·la, el qual denota una intenció ferma de ser precís, de dir allò que es vol dir quan toca. Hi ha una voluntat formal que sigui acurat. I ho és.
A més a més, dins del mateix llibre, el llenguatge també pren un camí de creixement, ja que s’emmotlla a l’evolució dels personatges.
Llegir Tots els noms d’Helena és passar molt de gust amb la història, amb l’escriptura i amb el viatge que emprenem des de la primera pàgina.
Tots els noms d’Helena
MARIA DE LA PAU JANER
Columna Edicions
Nombre de pàgines: 568
