Les primeres novel·les són especials. Per qui l’escriu, és com la primera criatura, a qui se li ha dedicat tot l’esforç, amor i temps fins a esdevenir; per a qui la llegeix, és com un tresor, una relíquia.
Així és La forma de les paraules, de l’escriptora Sandra Freijomil.
La novel·la se centra en el personatge de l’Oriol, que rep una notícia a la qual no sap com ha de fer front i que li desperta unes pors que arrossegarà al llarg del llibre.
L’apunt que fa destacar la novel·la és la dualitat de l’Oriol, a qui llegim des del punt de vista d’un nen que té el pare malalt i des del punt de vista d’un adult carregat de dubtes per ser pare.
És una història dura i crua, però que l’autora narra amb delicadesa i ajustant bé el registre a cada Oriol, així com la manera de viure i conviure amb la raresa de la situació i la por.
El pes de cada Oriol -el nen i l’adult- està ben compensat i repartit al llarg del llibre en capítols breus i punyents.
Ajuden a conformar la història un seguit de personatges que incideixen en la vida de l’Oriol-nen i de l’Oriol-adult, com és la parella d’aquest, o la família directa del petit. Tots ells, són uns personatges de ficció amb una realitat al davant, que fa de fàcil identificació amb qualsevol de nosaltres.
