El filòsof Josep Maria Esquirol es va referir al terme de la “infermesa” com la fragilitat essencial. Ivette Nadal presenta un poemari que explora aquesta infermesa des del jo i des d’experiències viscudes.
L’àngel i la infermesa del pensament, de la poeta i cantautora Ivette Nadal, és un llibre breu que recull tres apartats.
En el primer, Àngel, hi tenen cabuda quaranta-tres poemes que descriuen una manera de veure i viure el món a través de la recerca del llenguatge més enllà del mateix llenguatge. Són gairebé apunts, però d’una intensitat enorme, que parlen de la condició humana des de la pròpia vivència amb una mateixa i amb els altres.
El tercer apartat, Pensaments, segueix un estil filosòfic similar al primer apartat. La poeta ens parla de la vida en les paraules i del llenguatge en la vida, i ens planteja interrogants com “Soc el que escric o soc el que em guardo de l’escriure?
―I del viure―.
El segon apartat és el que recull els pensaments més nets i potents de la Infermesa. És aquí on naveguem entre dolor, feblesa, llibertat condicionada o tristesa. Són versos punyents que retraten la lluita i la força per superar una malaltia.
El conjunt del llibre convida a la reflexió que trobem anotada: “Penso filosòficament la poesia i poèticament la filosofia”.
Recordeu: L’àngel i la infermesa del pensament, de la Ivette Nadal. Jardins de Samarcanda.
(Una) Essència.
