A través dels ulls de Natàlia, la Colometa, entrem a formar part de les coses del dia a dia, d’aparença petita però plenes de caràcter, d’un barri barceloní de principis del segle XX. Un dia a dia que empeny el pas dels anys també de l’aparent minúscul món en el qual viu la Natàlia.
La novel·la La plaça del Diamant transcorre des dels anys més esperançats de la República als més desesperants de la Guerra Civil. L’autora, la gran Mercè Rodoreda, ens hi cabussa sense adonar-nos-en, gràcies a l’agilitat i riquesa de les frases.
La novel·la també està plena de matisos i simbolisme que cada lectora reinterpreta una vegada i una altra per crear una visió pròpia del món de la Colometa.
Una narració intimista, que apel·la a la part emocional i psicològica dels personatges que hi apareixen, i que ens toca a cadascuna de nosaltres amb tanta intensitat que, quan acabem de llegir el llibre, el crit de la Colometa ens puja gola amunt.
Recordeu: La plaça del Diamant, de la Mercè Rodoreda. Club Editor.
Una necessitat.
