Quan les històries senzilles són intenses, sovint és degut a la vida dels personatges, allò que han viscut i com ho han viscut.
A Nosaltres, després s’hi narren unes històries vibrants que acompanyen a la Marta, al Jim, a la Rita i al Guillem en el camí de la reconciliació.
Un daltabaix sacseja les vides dels quatre protagonistes. Un daltabaix que ve per circumstàncies del passat i projecta un futur diferent del present en el qual viuen. També un esdeveniment els reuneix vora la mateixa taula, havent de fer front a les conseqüències de les seves decisions i de les seves vides.
Trobem uns personatges a qui ens sembla conèixer de sempre perquè els acompanyem des de la joventut, quan tot just s’estrenen a la vida, fins a la maduresa. A mesura que la lectura avança, els descobrim anhels, expectatives i esperances.
Són personatges reals, apassionats, amb les seves frustracions, alegries i desitjos i, sobretot, amb amor. I l’amistat, que n’és una de les seves principals formes.
És una novel·la planera, amb detalls i una estructura que es mou endavant i endarrere en el temps, i on l’atzar i les decisions tenen un paper molt important.
Hi ha punts en què pot ser previsible, però el detallisme de l’autora fa que deixem de banda el ja ho sabia per centrar-nos en l’essència.
Recordeu: Nosaltres, després, de la Sílvia Soler i Guasch. Univers.
Un passeig.
