Ressenyes · 31 de juliol de 2022

GERMÀ

Pot un llibre ser bonic i colpidor a la vegada?

Pot un llibre tenir pinzellades de tendresa i pinzellades de crueltat?

Pot un llibre mostrar dues cares?

Sí. Pot.

I Germà, de David Chariandy, pot això i més.

La història transcorre en un suburbi de Toronto, El Park, un barri fet de gent que un dia va marxar dels seus llocs d’origen a la recerca d’una vida millor.

El barri, però, ha esdevingut amb el temps una mena de gueto on conviu el veïnat, la droga, la violència i la frustració.

En aquest barri, hi viuen dos germans, Michael i Francis, amb la seva mare, que treballa a més d’una feina per poder tirar endavant d’una manera que, a èpoques, frega la misèria.

La relació entre els germans és una d’aquelles relacions de germans, amb totes les lletres, on l’admiració del petit pel gran és innata i la protecció del gran vers el petit és natural.

Michael, Francis i la seva mare comparteixen barri amb altra gent amb qui costa relacionar-s’hi, sobretot després d’un fet tràgic que capgira les seves vides per sempre.

Entre l’ska i el blues. Entre els anys cinquanta i el final dels vuitanta. Una novel·la amb un ritme que no deixarà indiferent a ningú i que remourà consciències envers les injustícies que, encara avui, pateixen les persones negres.

Recordeu: Germà, de David Chariandy. Traducció de Marc Rubió. L’Altra Editorial.

Un cant.