L’obra de l’escriptora Mercè Rodoreda va més enllà de Mirall trencat o La plaça del Diamant. Va més enllà de les seves novel·les. I és que la Rodoreda fou una contista excepcional, i així ho demostrà a Vint-i-dos contes, La meva Cristina i altres contes, Semblava de seda i altres contes, Viatges a uns quants pobles i Flors de debò.
Al llibre Tots els contes, trobem les seves breus meravelles recollides en un sol volum.
Cada conte de la Mercè Rodoreda és un món en si mateix, i aquest món té diverses temes, tant com poden ser les persones, la vida de la mateixa escriptora, l’entorn i la natura…
El que tenen en comú tots els relats és la potència narrativa ja coneguda en Rodoreda, on la subtilesa pren una força i un protagonisme que desgavella a la persona lectora i de la qual se’n poden fer relectures que sempre sorprenen.
També descobrim un gran ventall de personatges, les històries dels quals estan fetes de matisos, elaborades amb cura i amb un fil que tot lliga.
Són històries que incideixen en la part més psicològica dels personatges i, de retruc, en la nostra.
I tot farcit d’aquesta quotidianitat del dia a dia que Rodoreda sap treballar tan bé i que fa la sensació de llegir quelcom molt intens d’una manera lleugera.
Recordeu: Tots els contes, de Mercè Rodoreda. Edicions 62.
Un delit.
