Hi ha històries que deixen de banda les tendències positives i transcorren entre fatalitats i catàstrofes i, així i tot, deixen un bon gust de boca.
La primera novel·la del Jaume Oliver Ripoll, Crònica desordenada de Ciutat Antiga, ens apropa a una Mallorca distòpica.
Un dia comença a ploure. L’endemà, continua plovent. I al llarg de la setmana. De les setmanes. Dels mesos…
Durant més de cent dies, un diluvi precedeix un canvi al món, en el qual només sobreviu una ciutat.
A partir de diferents veus, es va teixint un relat coherentment desordenat on tant fets històrics reals com ficticis conviuen en una harmonia caòtica ben construïda i portada per uns personatges que intenten sobreviure en el nou món que sorgeix després del diluvi.
S’ha de reconèixer el mèrit (enorme) de l’autor per unir tot l’entramat en una novel·la ben enllaçada, sense fils solts ni a mig fer.
La novel·la és, a més, un homenatge a Palma, de la qual l’autor en fa un retrat precís de carrers, places i cases, com també de la manera de ser dels seus habitants i dels qui la visiten.
Recordeu: Crònica desordenada de Ciutat Antiga. De Jaume Oliver Ripoll. Pagès Editors.
Una aventura.
