Hi ha històries que creixen quan s’encadenen altres històries, com un teixit que entrecreua fils entre si i acaba donant forma a una única peça.
A Pa de llimona amb llavors de rosella s’hi uneixen diferents històries per acabar desembocant en la de dues germanes, Anna i Marina.
Amb vides i maneres de fer oposades, Marina és una metgessa que ha viatjat pel món amb una ONG i Anna és una dona dedicada a la seva família. Allunyades l’una de l’altra des de fa molts anys, una herència que no saben d’on els ve les torna a retrobar a Mallorca.
La novel·la està escrita amb un llenguatge planer, tendre. Il·lustra amb detall sentiments, objectes i llocs, creant una atmosfera dolça enmig de puntes de drama.
Els personatges estan ben descrits, però alguns no evolucionen gens i d’altres ho fan d’una manera imperceptible. El canvi més visible, segurament, és el d’Anna, i aquest canvi fa plantejar a qui llegeix el llibre si val la pena continuar caminant per un camí que ni ens aporta ni ens agrada.
La lectura ens situa en paisatges tan contraris i tan bells com Etiòpia o Mallorca i ens constata que, per més quilòmetres de distància que tinguem entremig, arreu hi ha històries de llibertat, de secrets, del passat, del futur. Històries d’amistat i germanor.
Recordeu: Pa de llimona amb llavors de rosella, de la Cristina Campos. Capitalbooks.
Un entreteniment.
