No val la pena intentar entendre totes les coses, de vegades només cal acceptar-les”.
Aquesta reflexió la trobem en una carta, una carta molt llarga i intensa que escriu una adolescent al seu primer amor i que ha esdevingut un llibre meravellós: Mary John, de l’Ana Pessoa.
La Mary i el Júlio són amics des de petits. Són amics i veïns, i també van al mateix institut. Comparteixen jocs, converses, pensaments… fins que arriba una noia nova al barri.
Aquest fet causa un daltabaix a l’amistat entre la Mary i el Júlio. Però no és un daltabaix que s’arregli en quatre dies; la Mary John està enamorada del Júlio i això li provoca una tristesa i desconcert molt grans.
A aquest trasbals, s’hi afegirà el trasllat de la Mary John lluny de la seva ciutat, lluny del Júlio. I serà a partir d’aquest canvi quan ella en començarà un altre, un canvi personal.
Amb l’avançar de la novel·la, aquesta llarga carta, veurem com la Mary es fa gran en tots els sentits. A poc a poc, deixa enrere l’amor ideal que sent pel seu amic i assoleix una maduresa que l’ajuda a fer noves amistats, creix a nivell emocional, descobreix el propi cos i la sexualitat…
Aquesta meravella és una novel·la que combina narració i novel·la gràfica, amb un estil acurat, força diàleg i una prosa estètica que roba més d’un somriure i emociona a parts iguals.
Recordeu: Mary John, de l’Ana Pessoa. L’Altra Tribu.
Una filigrana.
