Hi ha llibres que sorprenen. Pot ser degut a la història, als personatges, a l’ambientació…
Dos relats sorprèn per tot plegat i, a més, inaugura l’aventura editorial de Cal Carré.
En aquest llibre d’una vuitantena de pàgines, trobem dos relats del matrimoni Woolf.
El primer, La marca a la paret, escrit per Virginia Woolf, és un exemple perfecte de la volatilitat i el no cessar del pensament.
A partir d’una taca que la narradora descobreix a la paret, es desencadena una onada de divagacions, records i idees que preocupen a Virginia i posa en ment de la narradora.
El segon relat és Tres jueus, escrit per Leonard Woolf. És un relat amb una estructura més convencional, on Leonard reflexiona de manera agredolça sobre ser jueu a la Gran Bretanya de l’època. I sobre els orígens, les creences, el passat.
És una novel·la planera, amb detalls i una estructura que es mou endavant i endarrere en el temps, i on l’atzar i les decisions tenen un paper molt important.
Hi ha punts en què pot ser previsible, però el detallisme de l’autora fa que deixem de banda el ja ho sabia per centrar-nos en l’essència.
És un llibre que homenatja a una Virginia Woolf directa, autèntica, i ens dona a conèixer la faceta d’escriptor de Leonard.
Recordeu: Dos relats, de la Virginia i el Leonard Woolf. Cal Carré.
Un (bon) menut.
