A les mans m’ha caigut un regal.
D’una banda, perquè ha estat un present d’una amiga; de l’altra, perquè el present en qüestió és un obsequi en ell mateix.
Aquest regal és La terra dura, de l’escriptora i editora Anna Punsoda Ricart.
La meva amiga em coneix. De fet, n’hem parlat sovint, de la seva terra que, durant un temps em va acollir a mi també.
La terra dura reviu el retorn de l’Anna a les arrels, a La Segarra. És el retrat d’una reconciliació personal amb el passat, amb la terra, amb la infantesa, amb el paisatge.
A través d’una ruta segarrenca, l’autora ens acompanya entre camins, pedres, castells, granges, camps secs… sense idealitzar ni maleir una ruralitat difícil i, a la vegada, encara primitiva i propera a la seva essència.
La de l’Anna és una mirada individual i col·lectiva per aquesta terra seca i oblidada, al mig de Catalunya i al no-res de tota la resta.
En aquest caminar, s’acompanya de diferents persones que estimen i treballen per la comarca, pels Plans, pels pobles de pedra seca. Així, fem un repàs històric, però també llegendari, cultural, econòmic i humà.
En forma de diari, que comença quan l’escriptora decideix comprar una casa vella a Les Pallargues, anem completant una metàfora, restaurant unes parets que acullen la restauració personal que implica tornar a casa.
La terra dura posa en valor la història d’una comarca i d’un país que no acaba de tenir el valor que li volem veure, sentir, palpar, i que l’autora reivindica cada dia d’aquest diari personal que es llegeix d’una tirada.
La terra dura. Retorn al cor de Catalunya
ANNA PUNSODA RICART
Pòrtic Edicions
Nombre de pàgines: 112
