Les històries poden ser explicades de moltes maneres: amb dramatisme, amb humor, amb exageració, amb sarcasme… Depèn de la història en si i del to que se li vol donar.
Cal, però, tenir delicadesa amb segons quins temes, i no caure en frivolitats ni escàndols. Així és Un cert somriure, la història de dos amants.
La Dominique és una jove estudiant de Dret de vint-i-un anys que viu a París i té una relació amb el Bertrand, també estudiant i jove, com ella. Un dia, el Bertrand li presenta el seu oncle Luc. Des d’aquell moment, tant el Luc com la Dominique senten una atracció mútua que els fa mantenir una relació en secret.
Un cert somriure va més enllà d’una aventura i s’endinsa en el complex món d’una emoció difícil de gestionar: l’amor no correspost.
Al llarg de tot el llibre, en un monòleg que es balanceja entre la realitat i el desig, la simplicitat i la duresa, la Dominique ens deixa acompanyar-la en aquesta aventura que la desperta d’un estat tediós i ancorat en una rutina esgotadora.
L’obra destaca per la modernitat amb què està escrita i sobre de la qual s’escriu, un fons i una forma gens habitual per l’època, i és una de les perles que l’editorial Viena ha inclòs a la seva col·lecció de Petits Plaers. Perquè sí, perquè endinsar-se en el món revolucionat de la Dominique és un plaer. Com també conèixer, potser massa de passada, la Françoise, la dona del Luc, o taral·lejar Lone and sweet mentre recorrem mentalment París.
Recordeu: Un cert somriure, de Françoise Sagan. Petits Plaers, de Viena.
Un delit.
