Quan un llibre et parla, t’acompanya, t’acarona, et vetlla… Has trobat més que un llibre: has trobat una mena de far.
Això és el que passa amb La llei de l’hivern, de la Gemma Ventura Farré.
Si llegim la sinopsi, ens trobem davant una història en la qual Una noia vetlla el seu avi, i en la solitud absoluta té dues grans companyies: la de la memòria i la de la imaginació. Mentre els cirerers es despullen, la llei de l’hivern s’imposa recordant-nos que per renéixer cal deixar anar.
Però La llei de l’hivern és més que un llibre. De fet, és una reflexió íntima sobre la vida i la mort, sobre el poble i la infantesa, sobre el bosc, sobre l’amor i la solitud, sobre les pors… És un llibre que és, a la vegada, un trosset de cada una de nosaltres.
A la novel·la, ens mostra un poble que podria ser el teu, el meu, el vostre… Un lloc on hi hem pogut viure sempre, o només néixer… I ens fa pensar en les arrels, aquelles que tenim d’ençà que naixem, o les que se’ns tallen de cop, o les que ens passem la vida buscant.
Les arrels, allò que ens manté connectades amb el més essencial: les persones que no hi són i que ens guien, l’amor que fem existir quan necessitem que existeixi.
També parla de la mort, una mort que ens fa present la vida, i també el pas del temps.
Una simbiosi entre present i memòria, entre la realitat de cadascú en el moment precís i la imaginació en el moment més imprecís.
La història és un monòleg intimista en primera persona que acompanya al lector, o és el lector qui l’acompanya?, en tot moment. Una veu que parla en diferents ritmes. Parla i pensa.
La llei de l’hivern vol ser un homenatge a “l’invisible i al millor que tenim, la imaginació, que ens permet maneres de viure i estimar”. D’aquí que hi veiem aquesta part de vida, perquè creure i estimar ens fa vives, ens fa vius.
La llei de l’hivern
GEMMA VENTURA FARRÉ
Premi Josep Pla 2023
Edicions Destino
Nombre de pàgines: 176
