Hi ha llibres que et colpegen com el mar quan espetega contra les roques. Llibres que et buiden i t’omplen de nou.
La Rupi Kaur ho aconsegueix amb el seu llibre de poesia El sol i les seves flors, una obra reparadora.
Amb la idea que cada persona és un jardí, l’autora ens presenta un llibre de dolor, d’autoabandonament i d’empoderament personal dividit en cinc capítols: marcir-se, caure, arrelar, alçar-se i florir.
Sobretot en els dos primers, hi trobem poemes que et trenquen, t’esquincen i fan miques el teu ser. És el moment d’abandonar-se, de deixar i deixar-se anar. Dos capítols per treure tot allò que ens fa mal, esgargamellar-nos fins a les entranyes i vomitar tota la por i el maltracte.
El següent capítol conté poemes amb una càrrega profunda sobre els orígens, la valoració de les arrels i la pròpia cultura. L’acceptació d’una mateixa, formada tant amb la part més nostra, del nostre ser, com amb la de l’entorn que ens ha criat.
Els dos últims capítols són d’autocura. Poesia per renéixer, per florir com una flor, amb les ferides cicatritzades i les batzegades en calma. Renéixer forta. Renéixer estimant-te.
Un llibre que passeja per la més profunda intimitat femenina i feminista i dona la mà per acompanyar-nos en el camí de l’amor cap a cada una de nosaltres.
A destacar l’acurada traducció que en fa l’escriptora Bel Olid.
Recordeu: El sol i les flors, de la Rupi Kaur. Empúries.
Una sacsejada.
