Ressenyes · 5 de març de 2022

SOLA

Un compte enrere enceta Sola, una novel·la d’intriga psicològica protagonitzada per la Mei, una dona que s’enfronta al seu entorn.

Quan la protagonista s’instal·la a la casa de bosc de la seva infantesa, sense feina i en un matrimoni apàtic, les circumstàncies que l’envolten la fan encarar amb la solitud, amb la seva essència, amb el més natural i profund. 

Hi ha esdeveniments que precipiten accions i decisions. En aquest cas, és ja dins de la decisió presa que sorgeix un conflicte al qual la Mei ha d’enfrontar-se. En aquest cara a cara som testimoni d’una evolució natural de la protagonista, emmarcada en un compte enrere que fa avançar cap endavant.

La natura és un personatge més, un personatge de pes. Natura humana, natura viva, natura animal, natura morta. N’és un element clau.

Sola és una història punyent, crua, feréstega, escrita amb una prosa viva, abrupta, clara, que et sacseja quan no t’ho esperes, que et sorprèn quan creies que no ho faria.

Recordeu: Sola, de la Carlota Gurt. Edicions Proa.

Visceral.