Sovint, quan ens acostumem a una autora i llegim obres seves, pot passar que ja no ens sorprengui com abans què o com escriu, o que la gaudim, però amb menys intensitat que als inicis de descobrir-la. Ara bé, quan ens cau a les mans una obra que no ens imaginàvem que hagués escrit aquesta autora que tant ens agrada, la tornem a conèixer d’una altra manera, des d’una altra perspectiva, i ens en podem enamorar de nou. Com passa amb La noieta daurada i altres contes.
La Mercè Rodoreda va viure una infantesa solitària i agradable, i l’enyorança per aquella època la va manifestar en aquest recull de narracions, en el qual l’escriptora s’acosta al públic lector infantil i amb què ens sorprèn amb aquesta faceta menys coneguda.
El recull, escrit abans de la Guerra Civil, juga amb la realitat i la ficció i ens capbussa en un univers natural i màgic, ple d’animals, fades, bruixes, sirenes…
Està escrit amb l’estil habitual de l’autora, subtil, amb descripcions acurades i que apel·la a la psicologia.
Recordeu: La noieta daurada i altres contes, de la Mercè Rodoreda. RqueR Editorial.
Una troballa.
