Amb un ritme constant i una intriga que s’aguanta al llarg de tot el llibre, la novel·la juvenil Sense filtres atrapa des de la primera pàgina.
Des que l’Anton ha complert els tretze, la seva vida comença a trontollar i la tranquil·litat de la qual ha gaudit fins aleshores es veu pertorbada per alguna cosa que l’afecta, el martiritza… però en desconeix l’origen.
A més de l’Anton, al llibre se li sumen uns personatges que es fan estimar de seguida que els coneixes. Cadascun amb les seves coses i, tots junts, amb un tipus o altre de relació amb el protagonista, transmeten uns valors que els fan ser uns personatges humans i reals.
Podria ser una novel·la juvenil més, de tema tòpic, amb un punt de sensibleria i aventures desmesurades. Però no.
La novel·la té una lectura profunda i aborda l’assetjament des d’un punt de vista diferent del que tenim per costum llegir.
Amb un format modern, amb recursos visuals emprats pel jovent i una estructura clara i cronològica, la novel·la presenta una naturalitat que s’agraeix i que fa que la seva lectura sigui plaent i no es deixi.
Recordeu: Sense filtres, de la Maria Carme Roca. Jollibre.
Un exemple.
